OB-NC proposa un simposi internacional centrat en el llibret –nucli o punt de partida d’una òpera de nova creació-, vist des del punt de vista teòric i pràctic.
Quan i on?
Barcelona – Diumenge 26 de juny i dilluns 27 de juny
Per a qui?
Aquest simposi s’adreça principalment a professionals del món de l’òpera, de la música i del teatre:
- dramaturgs, compositors, directors d’escena, directors d’òpera, autors literaris, periodistes,
- especialistes que desitgen intercanviar i conèixer els seus col·legues, i que busquen nous impulsos al seu treball personal,
- i també pels interessats profans que tenen la intenció de saber i profunditzar sobre l’actual creació operística a Catalunya i arreu.
Els ponents -dramaturgs, compositors i especialistes- parlaran d’un aspecte específic, amb la participació del públic després de les intervencions.
Idioma?
Anglès idioma de conversació amb traducció simultània al català i/o castellà i traducció boca orella.
El simposi compta amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu, l’ajut del Goethe-Institut Barcelona, la Sgae, Sala Beckett –Obrador i d’altres entitats que s’hi afegiran.
Idea darrere del Simposi
El Festival d’Òpera de Butxaca, reconfigurat en un projecte de centre-laboratori dedicat a la nova creació operística, proposa convertir l’estrena al Gran Teatre del Liceu de LByron, d’Agustí Charles i Marc Rosich , en una ocasió per parlar d’un tema que ens sembla capital: la importància del llibret en l’òpera actual.
Quan i on?
Barcelona – Diumenge 26 de juny i dilluns 27 de juny
Per a qui?
Aquest simposi s’adreça principalment a professionals del món de l’òpera, de la música i del teatre:
- dramaturgs, compositors, directors d’escena, directors d’òpera, autors literaris, periodistes,
- especialistes que desitgen intercanviar i conèixer els seus col·legues, i que busquen nous impulsos al seu treball personal,
- i també pels interessats profans que tenen la intenció de saber i profunditzar sobre l’actual creació operística a Catalunya i arreu.
Els ponents -dramaturgs, compositors i especialistes- parlaran d’un aspecte específic, amb la participació del públic després de les intervencions.
Idioma?
Anglès idioma de conversació amb traducció simultània al català i/o castellà i traducció boca orella.
El simposi compta amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu, l’ajut del Goethe-Institut Barcelona, la Sgae, Sala Beckett –Obrador i d’altres entitats que s’hi afegiran.
Idea darrere del Simposi
El Festival d’Òpera de Butxaca, reconfigurat en un projecte de centre-laboratori dedicat a la nova creació operística, proposa convertir l’
Quan les temàtiques pròpies del repertori clàssic han saltat pels aires al segle XX, sacsejades primer per les avantguardes, després per les guerres europees successives i finalment pels enormes canvis en l’escriptura i la concepció musical dels anys cinquanta i seixanta, la relació text-música s’ha convertit en un espai-cruïlla de fecundíssims i alhora dramàtics encontres, conflictes i experimentacions. No podia ser menys en un segle en el que s’han viscut uns canvis monumentals pel que fa a la civilització humana i en el que totes les arts han estat posades en qüestió.
Però si el segle XX ja va ser espectacular pel que fa a canvis i traumes civilitzacionals, el XXI promet ser-ho encara més. L’actual moment de crisi i de transformació que estem vivint, sense que encara se sàpiguen ben bé les seves direccions, ens obliga a replantejar l’òpera de nou des de zero, és a dir, retornant a aquell canvi de segle del 1600 quan una conjunció de poetes, músics, artistes d’altres disciplines i nobles es van llançar en la tremenda aventura de canviar els paràmetres fins llavors estàndards del pensament europeu i, inspirats per les idees reinventades del classicisme, es van inventar l’Òpera.
Els canvis actuals afecten el més ampli espectre de la vida humana, sent una de les seves més elementals característiques la revolució informàtica de la comunicació i de la informació que està creant una nova cultura d’una complexitat com mai s’havia vist, per la simultaneïtat, la immediatesa i la multiplicació del temps i de l’espai.
Aquests paràmetres obliguen a músics i a dramaturgs a plantejar-se les seves feines des de perspectives noves i desconegudes. La mateixa indefinició que en aquests moments sacseja i fa trontollar Europa, sacseja igualment els artistes i molt en especial el gènere que encarna la complexitat de les arts per excel·lència: l’òpera.
No és tal vegada l’òpera una metàfora de la mateixa Europa ? Aquesta voluntat de voler respectar la complexa diversitat de cultures, països, nacions i sobiranies, que és Europa en un projecte en comú, no es correspon també amb aquella voluntat d’ajuntar els diversos llenguatges artístics amb la intenció de trobar una síntesi que transcendeixi el conjunt?
Com encarar les noves necessitats humanes en aquesta època de canvi? Com mostrar aquests mateixos canvis en llur essència revolucionària? Com tractar les emocions i els sentiments, fins ara matèria prima temàtica del repertori operístic, sense repetir-se en el tòpic entrant en les especificitats mentals -abstractes, complexes, fragmentades i sobiranes- de la psique humana d’avui? Com tractar tota aquesta diversitat des de diversos llenguatges i perspectives amb la intenció de trobar una síntesi que les integri i ens enamori?
Preguntes que els directors d’escena es plantegen quan tracten amb els títols canònics, i que els músics i llibretistes actuals han de contestar amb les seves creacions.
L’òpera és un gènere que, a causa precisament de la complexitat que el defineix, demana unes estructures i unes condicions que avui es troben només en alguns països europeus i, entre aquests, els països de parla alemanya i que més han apostat per mantenir-les. És per això que en aquests països existeix el paper del dramaturg com una figura normal que s’encarrega precisament de plantejar-se i respondre les preguntes abans esmentades, a més a més d’encaixar el repertori a les sensibilitats actuals.
Aquesta és la raó d’haver convidat a alguns especialistes a aquest simposi, perquè ens expliquin la seva feina, i ens permeti desenvolupar conjuntament amb els altres participants unes perspectives de futur
Volem donar impulsos no només als participants directes, sinó a tot el conjunt de dramaturgs i músics d’aquí. Catalunya compta en aquests moments amb una presència dramatúrgica i musical de franca vitalitat, i amb un creixent ressò internacional. Tot plegat ens encoratja a convocar aquest simposi internacional amb el suport de diverses institucions culturals i ens seria un honor poder comptar amb la seva assistència.
Considerem, per tant, que LORD BRYON, coproducció entre l’Staatstheater Darmstadt, el Gran Teatre del Liceu, Barcelona i els Teatros del Canal de Madrid, obra de dos artistes barcelonins, Agustí Charles , compositor, i Marc Rosich , llibretista, pot constituir un bon punt de partida i un estímul ideal per a debatre sobre la temàtica de la dicotomia text-música
Barcelona gener 2011
