'Als marges de l’òpera“
D’una banda hi ha el llibret d’òpera clàssica, de l’altra existeixen moltes formes noves i diferents de llibrets i de textos per a nous i diferents tipus de teatre. La música contemporània de teatre és un dels exemples en què text i música es combinen en formes que difereixen de l’òpera clàssica. En la meva intervenció m’agradaria mostrar el resultat de tres treballs diferents, atípics i desviats de la típica escriptura del llibret. En primer lloc, la meva producció de teatre musical Alla Turca - East meets West (Rotterdam 2010), on es desenvolupa una nova narrativa sobre la base de distintes composicions ja existents. En segon lloc, el ballet Shéhérazade (Amsterdam, 2008), on una narrativa completament nova neix de distintes fonts: les fotografies i les pel·lícules de l’artista estatunidenca-iraní Shirin Neshat i el novel·lista egipci Naguib Mahfouz. En tercer lloc, l’obra de teatre amb música Teorema (Bochum / Amsterdam / Nova York 2009), on una nova narrativa es basa en la pel·lícula i la novel·la de Pasolini. Per a aquests tres projectes vaig desenvolupar i escriure els llibrets, els textos i/o conceptes.
D’una banda hi ha el llibret d’òpera clàssica, de l’altra existeixen moltes formes noves i diferents de llibrets i de textos per a nous i diferents tipus de teatre. La música contemporània de teatre és un dels exemples en què text i música es combinen en formes que difereixen de l’òpera clàssica. En la meva intervenció m’agradaria mostrar el resultat de tres treballs diferents, atípics i desviats de la típica escriptura del llibret. En primer lloc, la meva producció de teatre musical Alla Turca - East meets West (Rotterdam 2010), on es desenvolupa una nova narrativa sobre la base de distintes composicions ja existents. En segon lloc, el ballet Shéhérazade (Amsterdam, 2008), on una narrativa completament nova neix de distintes fonts: les fotografies i les pel·lícules de l’artista estatunidenca-iraní Shirin Neshat i el novel·lista egipci Naguib Mahfouz. En tercer lloc, l’obra de teatre amb música Teorema (Bochum / Amsterdam / Nova York 2009), on una nova narrativa es basa en la pel·lícula i la novel·la de Pasolini. Per a aquests tres projectes vaig desenvolupar i escriure els llibrets, els textos i/o conceptes.
Willem Bruls (Maastricht, 1963) estudià "Història de l’Art" i "Ciències de la Literatura “ a la Universitat Lliure d’Amsterdam. Ha publicat diversos llibres sobre òpera i teatre musical, entre altres Godenschemering, sobre l’Anell de Wagner, i Ontvoering, Verleiding en bevrijding, sobre l’orientalismo en l’òpera. El 2009 els seus assaigs literaris es van reunir en l’òpera bookMijn. Com a periodista, escriu per a diversos diaris, com el Opernwelt (Alemanya), De Standaard (Bèlgica), i The Wall Street Journal Europe. Com a dramaturg, ha treballat en les produccions de Il re pastore i Die Entführung aus dem Serail (Amberes), Pique Dame (Òpera Nacional de Letònia, Riga), Werther (Teatre de Erfurt) i Fürst Igor (Aalto-Theater de Essen). Ha treballat amb Pierre Audi a La Juive (Bastille, París / DNO, Amsterdam), Partenope (Theater an der Wien) i Orlando Furioso (Théâtre des Champs-Élysées). Amb el coreògraf Krzystof Pastor, ha escrit llibrets nous per a Romeu i Julieta (Scottish Ballet, Valencia) i Shéhérazade (Het Nationale Ballet, Amsterdam). Per al Ruhrtriennale/Toneelgroep Amsterdam, ha escrit una adaptació de Teorema de Pasolini, que s’ha presentat també al Festival del Lincoln Center de Nova York. Bruls és dramaturg per al Kameroperahuis i per al Festival d’Operadagen Rotterdam als Països Baixos. Per a aquest últim festival, ha dirigit la seva producció Alla Turca - East meets West (2010) i ha desenvolupat diverses produccions teatrals musicals, com De cornet. Ha dirigit tallers d’escriptura de llibrets i de música contemporània per al teatro a Barcelona, Stavanger i Hobart (Tasmania).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada